CONCLUSIONS FINALS

He de destacar com, aquest segon pràcticum comptava amb unes condicions inicials molt favorables, fruit del treball iniciat al pràcticum I: d'entrada ja coneixia la fundació, els seus ideals, la seva metodologia i organització, els seus objectius, etc. A la vegada, també comptava des de l'inici, amb el marc de confiança ja crear amb l'educadora que ha rebut l'assessorament. En definitiva, aspectes corresponents a la primera pressa de contacte amb el centre i corresponents a la necessitat de conèixer i delimitar les funcions que es pretenen abordar, ja estaven definits amb anterioritat.

Aquest coneixement mutu entre educadora-entitat-psicopedagoga-alumnes-estudiant, m'ha facilitat molt el procés de negociació i d'execució del projecte, de manera que he comptat amb major temps per a confeccionar conjuntament amb l'educadora el pla de treball a seguir.

Aquest marc de coneixement mutu, ja consolidat, ha permès actuar, tant a l'educadora com a l'estudiant, amb una seguretat i confiança fortes, a l'hora de comunicar-se i explicitar els enfocaments i visions de la realitat de cadascuna.

Aquest fet m'ha permès prendre consciència de la importància que el psicopedagog/a aconsegueixi un bon clima de confiança entre aquelles individus que han de treball conjuntament i amb els quals ha de col·laborar. Tenint aquest marc de confiança i evitant que el professional que rep l'assessorament/intervenció psicopedagògica no se senti amenaçat, hi ha moltes probabilitats que el projecte encetat tingui èxit.

Un altre aspecte que destacaria seria com he pogut copsar, un cop més, els beneficis del treball en equip. La base d'aquest projecte ha estat la negociació constant, l'intercanvi de punts de vista i percepcions d'una mateixa realitat, és a dir, no ha esdevingut una transmissió de “receptes màgiques” per part de “l'expert”, ens al contrari, s'ha produit un procés de col·laboració continu entre ambdues.

Aquest aspecte el destaco especialment perquè, des de la meva pràctica com a únicam mestra de música a l'escola on treballo, el trobo a faltar i no l'havia experimentat abans. Havia llegit molt sobre els beneficis del treball en equip, sobre com es construeix el coneixement en interacció amb els altres, però mai havia participat directament d'un procés tan intens de treball conjunt per a la confecció i implementació d'un pla de treball.

Seguidament, destacaré alguns aspectes del procés d'intervenció psicopedagògica que he trobat imprescindible tenir-los presents en la pràctica professional del psicopedagog:

- Perquè el professional que rep l'assessorament o que ha realitzat la demanda d'intervenció se senti capaç i confiat per a portar a terme les mesures acordades, aquestes han de ser molt properes a tres eixos:

• Les necessitats reals dels seus alumnes/destinataris
• Les possibilitats que ofereix l'escenari educatiu en el qual es troba: recursos, disponibilitat horària, etc.
• Les possibilitats i capacitats del professional que ha d'implementar les mesures
• Les preocupacions professionals reals de professional que realitza la demanda d'intervenció

REUNIONS PER A REALITZAR LA VALORACIÓ FINAL DEL PROJECTE

En les darreres reunions, hem procedit a valorar el grau de satisfacció tant per part de l'educadora, com per part de l'estudiant, del projecte i el procés seguit. Aquesta valoració s'ha realitzat partint dels objectius que marquen la intervenció, dels objectius i de les demandes realitzades per l'educadora per a millorar la situació d'ensenyament-aprenentatge del taller de teatre. 

Valoracions Finals

COMPARACIÓ I VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ INICIAL I FINAL

En les darreres reunions amb l'educadora, em pogut reflexionar i valorar la resposta dels alumnes, amb una mica més de perspectiva i sentit global. Partint de tota la informació recollida al llarg del procés, a través dels diferents instruments: blog, llibreta de pràctiques, graelles, annotacions dels acords de les reunions, mesures abordades, impressions, etc., hem procedit a valorar el grau d'adequació del pla de treball seguit, als objectius marcats, a les expectatives envers la intervenció i en relació amb els objectius del taller de teatre. Aquesta valoració s'ha realitzat comparant els trets definitoris que caracteritzaven el moment educatiu inicial i final, abans i després de la intervenció del segon pràcticum. Aquest anàlisi s'ha realitzat entorn als següents eixos de reflexió:

• Nivell d'atenció i concentració de l'alumne en les activitats de teatre ( en alguns alumnes, també s'ha valorat la quantitat de temps que romanen asseguts amb els altres mentre es fa una rotllana, o treball en petit grup; temps que es mantenen al lloc de treball i que no fugen per l'espai de l'aula).
• Qualitat i quantitat de la producció gestual i oral dels alumnes, mesurada a través de la preparació i assaigs de l'obra de teatre i en la resta d'activitats del taller.
• Actitud dels alumnes: nombre de participacions, moments d'iniciativa, expressió oral i gestual, etc.
• Comunicació i relacions socials dels alumnes. Quantitat i qualitat de les comunicacions entre alumnes i amb l'educadora /monitors/alumnes de pràctiques, tipus de relacions establertes ( ajuda, cooperació, diàlegs, jugar junts, etc.).
• Grau de seguretat de l'educadora en la realització de les activitats i gestió de les seves actituds davant el comportament disruptiu d'alguns alumnes

Com a resultat de la comparació entre les característiques d'ambdós moments, inicial i final, es realitza la següent valoració del progrés, que d'alguna manera, ja s'ha anat valorant al llarg de tot el procés:

D'aquesta valoració s'ha destacat la millora significativa dels alumnes en quant al temps de concentració i atenció en les diferents activitats proposades al taller. També s'especifica la necessitat de continuar amb la utilització d'algunes mesures ja iniciades (reforços visuals i treball a partir d'imatges i elements manipulatius com les disfresses i els jocs) per a aconseguir fomentar la quantitat i la qualitat de les produccions orals dels alumnes; aspecte més afectat en ambdós grups. En quant a l'actitud dels alumnes, també s'ha produït una reducció d'aquells comportaments disruptius més marcats durant el primer pràcticum. La relació entre companys, ha estat un punt fort i novedós, característic d'aquest projecte: s'ha valorat molt positivament el treball iniciat per a fomentar algunes habilitats socials en els alumnes com han sigut: la demanda d'ajuda, el compartir material, prendre iniciatives, etc.

En quant a l'actitud de l'educadora, també ha patit canvis: la professional es manifesta més segura i tranquil·la davant de la gestió de certs comportaments disruptius d'alumnes que abans, la descol·locaven. 

VALORACIÓ DE LES DARRERES MESURES

Durant les darreres sessions prèvies a l'estrena de l'obra de teatre, els nens es mostren força segurs, expressius, atents i amb una bona actitud a l'hora de realitzar l'assaig de l'obra. 

Podem apuntar com, la diversitat de mesures que s'han anat implementant al llarg del procés, per a millorar la participació oral, l'atenció, l'ajuda entre iguals, la memorització del diàleg, el tractament de les habilitats socials ja anteriorment mencionades, han contribuït a facilitar als nens l'adquisició de les habilitats i competències que l'educadora s'havia proposat entorn la preparació de l'obra.

De les darreres mesures portades a terme, en recollim els petits canvis introduïts per l'educadora en quant a la modulació de la veu durant l'obra ( ella s'encarrega d'establir un diàleg amb els alumnes, els quals li van responent al que pregunta o diu), el desplaçament per l'escena, per mantenir l'atenció d'aquells alumnes que més ho necessiten i l'establiment de contacte visual amb ells, han esdevingut mesures molt positives per al bon funcionament de l'obra. 

Els alumnes, tant d'un grup com de l'altre, en ocasions necessiten d'aquestes petites mesures per a mantenir l'atenció i la concentració. 

En quant a la potenciació de la parla i el record del text, des de fa dues sessions, la nova noia de pràctiques s'ha ofert a mostrar les imatges fetes per al reforç visual. Aquesta mesura ha esdevingut un reforç més per a la potenciació de la parla i la concentració dels nens.

IMPLEMENTACIÓ I VALORACIÓ DELS DARRERS JOCS

En les darreres sessions, s'han pogut implementar les darreres mesures d'intervenció acordades, de les quals s'ha derivat la següent valoració, construïda conjuntament entre les impressions de l'educadora i les annotacions que l'estudiant ha anat realitzant en la seva llibreta de pràctiques:

• El joc del ritual de la disfressa: En el primer grup, que els nens són més petits, el petit diàleg ha hagut de ser repetit moltes vegades a mode de model, entre monitors i educadora. En un primer moment, els alumnes senyalaven amb la mà la disfressa que volien. Davant d'aquesta resposta, l'educadora va adaptar el joc durant la seva implementació i va donar la ordre que: si no es deia el nom de cap disfressa o algun nom que la referenciés, aquella disfressa s'anava a la capsa de les disfresses i no podria tornar fins que la cridessin. Després d'aquesta ordre, i en veure que les disfresses deixaven d'estar disponibles, els alumnes van començar a esforçar-se per produïr oralment el nom de la disfressa: barret, collaret, llaç, etc. Aquesta activitat s'ha realitzat a l'inici i al final de la sessió ( durant la segona vegada que es feia, no ha calgut enviar cap disfressa a la capsa). En el segon grup, que els alumnes són més grans i presenten menys dificultats d'expressió oral, el joc ha anat molt bé i s'ha ampliat l'estructura bàsica inicialment pensada, fent que haguessin de dir alguna qualitat física de l'objecte o perquè servia.

En quant a les mesures per a fer expressiva la parla dels alumnes i fer que adquireixin confiança entorn el diàleg de l'obra de teatre, s'han portat a terme les següents mesures:

• Exercici d'associació imatge-paraula/ paraula-imatge: El primer exercici, tant en el primer grup con en el segon, està resultant molt beneficiós per a la preparació i seguretat dels alumnes en l'obra. A arrel d'anar practicant les imatges en gran grup i d'anar sentit el que signifiquen, s'ha observat un augment de la participació i de l'expressió dels alumnes durant els assaigs de l'obra. El joc de trobar la imatge a partir d'una paraula dita per un nen, finalment han sigut els monitors i l'educadora qui ha anat dient les paraules corresponent al diàleg dels nens en l'obra. Tots els nens han participat d'aquestes activitats i s'han ensortit prou bé ( en alguns casos, sobretot dels nens més petits, s'ha hagut de delimitar la cerca de la imatge entre tres i no entre totes les disponibles).

IMPLEMENTACIÓ I VALORACIÓ D'ALGUNES NOVES MESURES

En les darreres sessions de teatre, l'educadora ha portat a terme algunes de les mesures d'intervenció que vam definir, referides a la col·locació dels alumnes en l'escenari i la potenciació de les interaccions entre ells per a fomentar l'ajuda i la cooperació entre iguals.

En el següent esquema podrem observar la nova col·locació dels alumnes, en concret la recol·locació del Biel, l'Anna, en Joan i en David. 

Tant l'educadora com l'estudiant, observem petits canvis en l'actitud i el rendiment dels alumnes al voltant dels quals vam estar considerant la seva recol·locació per a potenciar la seva participació durant els assaigs. En Joan, tot i que la seva participació oral és força limitada, s'observa un canvi d'actitud: es mostra més content i atent durant el temps d'assaig. En quant a la interacció Anna- David, el canvi ha sigut molt significatiu: l'Anna ha estat molt contenta de tenir el "càrrec" d'ajudar al David i aquest s'ha mostrat content de sentir-se recolzat per l'Anna ( en ocasions l'anava mirant per veure què dèia i quins gestos feia). 

El Biel s'ha mostrat sorprès quan l'educadora li ha encarregat que cuidés del Joan i que li ajudés per fer els gestos i que estigués atent, però durant l'assaig ha estat molt pendent del Joan i en ocasions, li ha acompanyat el gest corporal. El Joan s'ha mostrat content de rebre l'atenció per part del Biel.

Tot i aquesta evolució, encara resulta necessari portar a terme la resta de mesures acordades en la darrera reunió, per a potenciar encara més, la parla d'aquests alumnes i dels grups en general.

DISSENY DE NOVES MESURES D'INTERVENCIÓ I REDEFINICIÓ D'ORGANITZACIÓ EN ESCENA

Amb les informacions extretes de les darreres observacions directes a l'aula, hem pogut construir, conjuntament amb l'educadora, una reflexió conjunta entorn les necessitats dels grups. Aquesta construcció conjunta de la realitat, ens ha permès valorar què necessiten els grups, alguns alumnes en concret i en general, la dinàmica i la metodologia d'ensenyament, per a facilitar l'aprenentatge dels alumnes i l'assoliment dels objectius didàctics marcats. 

A continuació s'expressen les necessitats detectades i les corresponents decisions i mesures d'intervenció dissenyades per a donar resposta a aquestes necessitats:

Reflexions II

NOVES OBSERVACIONS DE LES NECESSITATS DELS GRUPS

En la darrera sessió de teatre, he pogut observar l'assaig de l'obra i les interaccions que es produeixen en l'estona de manipulació de les disfresses des de fora, com a espectadora. Aquesta posició, m'ha permès copsar i enregistrar, les necessitats més destacades de cadascun dels nens, en quant a la seva participació oral, gestual i actitudinal.

D'aquesta observació en destacaria els següents punts:

• El Joan té un procés d'aprenentatge amb alts i baixos molt distanciats. Hi ha dies que la seva actitud és alegre, participativa i amb alguna producció oral dins l'obra, però d'altres dies és mostrar totalment apàtic i amb una producció oral nul·la.
• El David acompanya l'obra amb tots els moviments corporals que es requereixen però la producció oral és limita a 1 o 2 paraules.
• A data 7 de maig, les sessions de teatre comptem amb una nova noia de pràctiques. En total som 5 adults entre monitors, alumnes de pràctiques i l'educadora.
• La totalitat dels nens presenta dificultats per a manifestar i comunicar oralment que necessiten ajuda per cordar-se alguna disfressa o col·locar-se.
• Compartir disfresses i materials és una habilitat social que tenen assolida tots els alumnes.

Cal definir, en la propera reunió amb l'educadora, quines mesures podríem adoptar per a donar resposta a la nova situació dels grups de teatre i a les necessitats particulars dels alumnes, abans descrites.

MILLORES DESTACABLES EN L'ACTITUD I RENDIMENT DE LA PAULA

Davant les necessites que en planteja la Paula, vam establir una sèrie de mesures per a aconseguir millorar la seva participació oral i gestual en l'obra de teatre (que pogués observar els llavis de l'alumna en pràctiques per a reforçar la seva parla i continuar amb les sessions individuals en petit grup on l'alumna pot sentir-se més segura i afiançar els seus aprenentatges):

La nena ha realitzat un canvi d'actitud molt gran. Es mostra més alegre, amb un augment de les estones d'atenció davant les explicacions de l'educadora i d'alguns companys

(mantenint la mirada mentre parla i responent als estímuls que la mestra realitza). 

Hem detectat, com a canvis observables a destacar, els següents aspectes:

• En arribar a l'aula, es posiciona davant de cadascun dels monitors i de l'educadora i si està una estona. Interpretem aquest comportament com la intenció de la nena de saludar, a través del llenguatge corporal. En algunes sessions, si porta material de casa per a fer-lo servir durant l'estona de les disfresses, també l'ensenya a cadascun dels adults.
• Durant els assaigs de l'obra, el nombre de paraules que pronuncia és molt més elevat que a l'inici de la preparació de l'escena. Les seves produccions orals s'entenen correctament i s'adequen al que, per guió, s'ha de dir. Els gestos de l'obra, els realitzat pràcticament tots.
• En comunicar-li els canvis a la mare, aquesta ens ha fet saber que ha casa li ha estat reforçant l'obra i assajant amb ella.

* L'educadora valora molt positivament com la Paula està responent a les mesures implementades. Es valora la necessita de continuar reforçant-li el llenguatge oral a través del treball en petit grup i també amb el control postural que li exerceix el Marc, durant els assaigs.

VALORACIÓ DE LES DARRERES MESURES IMPLEMENTADES I PRESSA DE NOVES DECISIONS

Després de disposar d'informació suficient a través de l'observació de la resposta dels alumnes, a les anteriors propostes de millora, s'ha procedit a reflexionar, a través de reunions amb l'educadora, al voltant de la idoneïtat de les mesures i de la resposta dels alumnes a aquestes:

VALORACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ DE L'ORGANITZACIÓ DELS ALUMNES

Durant les darreres sessions, s'ha seguit l'organització i col·locació dels alumnes, segons les necessitats que presentaven i sota la finalitat de potenciar l'ajuda i l'aprenentatge entre iguals. 

En quant als nens que necessitaven una ajuda més individualitzada del monitor, dir que, amb aquesta atenció, segueixen prou bé les exigències de l'obra de teatre: atenció, concentració, comunicació- diàleg oral i gestual:

1. En Marc: ha reduït considerablement les seves actuacions per a cridar l'atenció de l'educadora, mentre assagen l'obra. Es mostra pendent de la Paula ( de qui se li va comunicar, s'havia d'encarregar de cuidar-la i intentar que estigués ben posada). L'educadora valora molt positivament haver-li donat aquest protagonisme i responsabilitat d'estar pendent d'una altre companya.
2. En Miquel: ha augmentat l'estona de concentració i dedicació a l'obra ( el nombre de vegades que marxa de l'espai d'assaig s'ha reduït a un o dos cops per assaig). Es mostra molt alegre en realitzar l'obra i continua necessitant l'atenció individual del monitor per a fer els gestos i per pronunciar algunes paraules de l'obra ( la mitjana de paraules que hi contesta són 2-3).
3. La Paula: Li ha anat molt bé tenir al Marc al costat, recol·locant-la posturalment quan ho necessitava. La nena s'ha sentit còmode amb ell i s'han valorat i respectat mútuament. Encara precissa de mesures d'intervenció més concretes per a potenciar la seva participació oral en l'obra. ( No diu gairebé cap paraula en els assajos generals, però sí en el treball en petit grup, on el nombre de produccions orals és la meitat del que se'ls demana a l'obra).
4. La resta d'alumnes, tant d'un grup com de l'altre, segueixen correctament el diàleg que s'estableix en l'obra. Tot i això s'observa que es podria millorar l'expressivitat tant de les produccions orals com de les gestuals. 

REAJUSTAMENTS I PROPOSTES DE MILLORA:

• Començar la sessió per una activitat que els permeti entrar en situació, que puguin descohibir-se i estar més relaxats i amb espontaneïtat, a l'hora de realitzat l'obra de teatre. Es començarà la sessió per l'estona de la pausa, en la qual es realitzen jocs amb disfresses. 
• En l'estona dedicada en un inici a " la pausa", a més de perseguir l'objectiu de deshibició, es treballaran les habilitats socials que es pretenguin millorar (primerament: demanar ajuda i saber compartir el material).
• En el cas de la Paula, aprofitarem que el Marc pot controlar la seva posició correcta durant els assaigs, perquè l'alumna de pràctiques pugui col·locar-se just davant d'ella i a la seva alçada, per a potenciar la seva parla, tot premetent que la Paula pugui llegir els llavis de l'alumna i observar els gestos que acompanyen a la paraula, en cada moment de l'obra.

DECISIONS SOBRE LA COL·LOCACIÓ EN L'ESCENARI I EMPARELLAMENTS D'ALUMNES

Un cop omplertes les graelles d'observació de les habilitats socials de cadascun dels alumnes; actuació que s'ha elaborat conjuntament entre educadora i estudiant, hem pogut sintetitzar algunes de les necessitats de cadascun dels alumnes.

A partir de les primeres observacions entorn de les habilitats socials, hem pogut constatar com, l'adquisició de la capacitat de reconèixer que necessiten ajuda per realitzar alguna acció i de formular oralment la demanda d'ajuda, esdevenen les primeres habilitats que es pretenen desenvolupar en els alumnes, a través del joc simbòlic.

Fruit de les reunions amb l'educadora, hem elaborat un mapa conceptual de la col·locació en l'escenari dels alumnes i monitors que participarem en l'obra, en funció de les necessitats que hem pogut anar detectant a través de l'observació d'aula i amb l'ajuda dels ítems d'avaluació d'habilitats socials presents a la graella.

A continuació presentem la organització dels alumnes en l'obra i l'explicitació d'algunes de les necessitats que presenten i de les decisions d'emparellament entre alumnes que s'han considerat adequades per a potenciar l'ajuda entre iguals i la col·laboració mútua:

Document elaborat amb el programa cmaptools

JOCS AMB DISFRESSES: ESCENARI D'HABILITATS SOCIALS

Durant les darreres sessions del taller de teatre i per a afavorir la detecció de les habilitats socials abans recollides en la graella, s'han posat en pràctica alguns jocs tot utilitzant les disfresses. Durant l'estona de la pausa en la que els nens, anteriorment, jugaven lliurament amb el material lúdic disponible, se'ls ha presentat un conjunt de disfresses i complements de vestuari: corbates, barrets, collarets, etc. 

Amb aquest material, se'ls ha indicat que podien triar el que volguessin, que podien compartir-lo amb un company, disfressar a algun nen, etc. En definitiva, es perseguia afavorir un primer contacte de l'alumne amb el material de teatre i observar si es produïen algunes manifestacions d'habilitats socials. 

Prèviament a la manipulació i la interacció dels alumnes a través de les disfresses, l'educadora va donar la indicació que si necessitaven ajuda per cordar-se algun ornament, que demanessis ajuda a l'educadora, als monitors o a un company. 

OBSERVACIONS

La totalitat dels alumnes, tant del primer com del segon grup, han mantingut una primera actitud basada en la manipulació individual del material. Passada una estona, s'observa també, en una gran majoria, com es mostren les disfresses entre ells i en un cas, s'observa una nena que vesteix a una altra.

Es destaca com, tots menys el Marc, quan se'ls pregunta directament si necessiten ajuda, contesten afirmativament. Tot i això, cap alumne ha comunicat que en necessitava ajuda per cordar-se les cremalleres d'alguna disfressa, posar-se les perruques, etc.

Pensem en la necessitat de proporcionar als alumnes, nous escenaris, a través del joc, que els posin en una situació més explícita de veure's en la necessitat de demanar ajuda a l'altre i de copsar els beneficis del treball en equip

VALORACIONS DE LES MESURES IMPLEMENTADES: MATERIAL VISUAL

Després de la implementació de les primeres mesures acordades, es realitza una valoració i un reajustament conjunt d'aquests acords, entre l'educadora i l'alumna de pràctiques:

MATERIAL VISUAL DE SUPORT

Abans de realitzar l'assaig de l'obra, l'educadora ha presentat el material als nens, tot aclarint el significat de cadascún dels dibuixos. Seguidament, hem col·locat les làmines a la pissarra, per ordre d'aparició (allò que els alumnes han de dir, traduït en dibuixos). L'alumna de pràctiques va senyalant el dibuix que correspont, segons el diàleg de l'obra.

En les primeres sessions que vam comptar amb aquest material, els alumnes no en mostraven gaire atenció a les imatges i estaven més pendents de les frases i preguntes de l'educadora. A partir de la 3a sessió i després de fer referència a les imatges abans de començar, l'assaig, els alumnes, per si sols, centren la seva mirada en els dibuixos, sense necessitat que l'alumna els assenyali durant l'assaig.

VALORACIÓ DEL GRAU D'INCIDÈNCIA EN ELS ALUMNES I REAJUSTAMENTS

En els primers moments en que es van incloure les làmines visuals, els alumnes centraven massa l'atenció en els dibuixos, fent minvar la concentració per escoltar les frases de l'educadora i per tant, de focalitzar-se massa en els dibuixos. Al llarg de les sessions, quan aquell material ha esdevingut quelcom quotidià pels alumnes, l'atenció excessiva d'aquests en l'anàlisi dels dibuixos ha disminuïut considerablement. Els nens es mostren atents a l'educadora i sovint, per ells mateixos miren les imatges. S'ha apuntat un augment en la participació de la majoria dels alumnes en quant a la parla, tot i que alguns alumnes no hi participen durant tota la seva part. Tot i això, la totalitat dels nens i nenes executen els moviments corporals que acompanyen la parla.

Tot i aquesta millora, es planteja col·locar el material visual en la pared just davant on es troben assajant l'obra (abans estaven col·locats a la pissarra que es troba en un laterla) perquè es valora la necessitat de facilitar als alumnes, la localització de les imatges, sense haver de mirar a banda i banda ( educadora i pissarra amb imatges).

Es valora positivament, el fet d'haver presentat prèviament els dibuixos al grup, explicitant el significat de cadascuna de les làmines. 

ELABORACIÓ D'EINES PER A LA DETECCIÓ D'HABILITATS SOCIALS

Per a la detecció de les característiques dels alumnes de cadascun dels grups, en relació a les habilitats socials que tenen adquirides i les que haurien de ser potenciades, s'ha elaborat una graella que facilita la recollida d'evidències que posteriorment permetin construir una valoració de les necessitats dels alumnes. 

En un inici, es va acordar elaborar amb el programari cmaptools, un esquema de la col·locació dels alumnes, fruit de la reflexió informal sobre les necessitats de relació social que presentés cadascun d'ells. En començar a elaborar el mapa conceptual, sorgeix la necessitat de determinar i concretar quines són les habilitats socials concretes que a l'educadora li interessa detectar/potenciar. A partir de la selecció entre un llistat important d'habilitats socials classificades per grau de complexistat, es va elaborar la següent graella per a la recollida d'informació significativa i per a facilitar la posterior reflexió sobre les necessitats de cada alumne.

DISSENY DE LES PRIMERES MESURES D'INTERVENCIÓ

Un cop construits els objectius de la intervenció i les actuacions que configuraran el pla de treball, que permetrà a assolir-los, hem procedit a la confecció i la implementació de les primeres actuacions concretades.

Una de de les primeres mesures implementades han estat:

L'elaboració d'un material visual-plàstic per a incentivar el record i la comunicació oral dels alumnes en general, durant l'assaig de l'obra de teatre.

Aquí tenim una mostra dels dibuixos que han estat col·locats durant les sessions d'assaig de l'obra, en un lloc visible pels alumnes.

Les imatges corresponen a les paraules frases simples que els alumnes han de dir durant l'obra: festa, buscar, tissores, cops, olla, foc, mel, sucre, etc.

CONCRECIÓ DELS OBJECTIUS I DEL PLA D'ACTUACIÓ

Partint de la construcció conjunta amb l'educadora, de les necessitats d'intervenció mencionades en l'anterior entrada i fruit del diàleg conjunt, hem delimitat les següents línies d'actuació en base als objectius de la intervenció, per a donar resposta a les necessitats del grup i de l'educadora, detectades conjuntament. El pla d'actuació s'organitza entorn els següents objectius i les seves corresponents línies d'actuació:

Objectius i Pla de Treball

INTERCANVI D'OBSERVACIONS: CONSTRUIM LA REPRESENTACIÓ DE LA REALITAT

Durant aquesta darrera setmana, les reunions amb l'educadora han tingut com a objectiu l'intercanvi de punts de vista entorn a les necessitats, canvis i situacions del context d'aprenentatge dels tallers. Seguint un model col·laboratiu d'intervenció psicopedagògica, hem establert un diàleg amb l'educadora on cadascuna de nosaltres hem pogut parlat i reflexionar entorn dels elements que configuren la pràctica docent i l'entorn d'aprenentatge. Per a facilitar aquesta reflexió, hem comptat amb un guió d'entrevista oberta, que conté els següents ítems:

• Evolució de les respostes dels alumnes al voltant de les mesures d'intervenció implementades durant el primer pràcticum.
• Aspectes del desenvolupament i de l'aprenentatge ( en termes globals de grup) que necessiten una intervenció específica.
• Necessitats per a la millora dels aprenentatges d'alguns alumnes en concret
• Necessitats d'assessorament professional de l'educadora: quins aspectes i situacions requereixen una intervenció per a poder millorar la pràctica docent

En les reunions, cadascuna de nosaltres ha pogut donar el seu punt de vista entorn aquestes qüestions i hem delimitat conjuntament un seguit de necessitats i situacions susceptibles de ser abordades a través de la intervenció psicopedagògica:

1. Atendre les necessitats de potenciació de la parla que, els dos grups en general, experimenten: els alumnes necessiten un reforç que els faciliti el record i la comunicació oral, de les paraules/frases que han de dir a l'obra de teatre.

2. Alguns alumnes necessiten de l'ajuda d'un adult o d'un company per a poder seguir el fil conductor de l'obra i poder així participar en els diàlegs que s'estableixen entre educadora i alumnes.

3. Certs alumnes tenen un nivell adequat en quant a la participació oral i gestual en l'obra però, en ocasions, manifesten conductes disruptives per a cridar l'atenció i cerquen l'aprovació i l'atenció constant de l'educadora.

4. Necessitat de portar a terme una intervenció de la potenciació de les habilitats socials a través del joc. En l'hora de la pausa ( jocs) alguns alumnes juguen sols i d'altres, tot i jugar amb alguns companys, estableixen una comunicació oral baixa ( tot i que millor que en el primer trimestre, on gairebé la totalitat dels alumnes es comunicaven entre ells, gestualment).

5. Assessorar l'educadora per a portar un plan estratègic que li permeti reflexionar sobre les possibilitats d'agrupament dels alumnes en l'obra de teatre, per a fomentar l'ajuda entre iguals i donar resposta a les necessitats que, en l'execució de l'obra, presenta cada alumne.

6. Elaborar un conjunt de mesures per a poder millorar la participació i el rendiment i el desenvolupament de la parla, de la Paula, en les sessions de teatre.

OBSERVACIONS D'AULA: LES NECESSITATS DE LA PAULA

En altres entrades al blog hem mencionat les dades recollides de les observacions realitzades als tallers de teatre, entorn d'aspectes contextuals, canvis i necessitats dels grups i d'alguns alumnes en concret. En destaquem la situació d'un possible nou cas a intervenir; les necessitats de la Paula. Aquesta nena té 6 anys i presenta dificultats importants a l'hora de mantenir la postura corporal adequada per a la realització d'activitats a la classe: sovint es cargola sobre si mateixa, deixant d'atendre a les explicacions i/o deixant de participar en les activitats del taller ( sobretot a l'hora de romandre dreta en un lloc més o menys fixa, per a l'assaig de l'obra de teatre d'àngels i dimonis). Rep atenció continuada del monitor, que li ajuda a retornar a la postura idònia per a l'assaig o li retorna físicament, al lloc d'assaig quan marxa cap a altres llocs de la classe.

La seva relació amb els companys és bona: és una nena acceptada i sovint, triada a l'hora de treballar en grups. Es comunicava bàsicament a través del llenguatge corporal. La parla es limita a un conjunt reduït de poques paraules.

Presenta dificultats per a participar en el diàleg que s'estableix en l'obra de teatre, per manca de concentració i d'atenció al ritme de la classe.

La mare de la nena es mostra molt interessada i sovint, en acabar les sessions pregunta pels progressos de la seva filla, sobretot entorn als avenços en el llenguatge.

Les observacions realitzades entorn a les necessitats de la Paula, esdevindrà un punt a reflexionar en les properes reunions amb l'educadora.

OBSERVACIÓ DELS CANVIS EN EL DESENVOLUPAMENT DE DOS ALUMNES

Al llarg de les darreres sessions d'observació directa dels tallers de teatre, he pogut recollir les informacions més rellevants entorn dels casos intervinguts durant el primer pràcticum. En el primer cas, un nen amb manca de límits i conducta desafiant i en el segon cas, un nen de dos anys i mig, amb un nivell maduratiu força baix, en quant a control del moviment corporal i en relació a la comunicació oral.

Marc

Ha realitzat un progrés important en quant a l'assimilació de les normes i comportaments desitjables que se li demanen per al bon funcionament del taller.

La relació amb la mestra és molt més fluïda i amb els companys també. Ja no es mostra desafiant, tot i que de vegades, continuar buscant l'atenció de la mestra i la intenció de fer-se notar en alguns moments.

Miquel

La observació al voltant dels ítems sobre els quals es va centrar el treball durant el primer pràcticum, han manifestat com l'alumne ha realitzat un progrés important en quant als següents aspectes:

• Augment del temps d'atenció davant les tasques presentades

• Necessitat de comptar, ( tot i que en menor grau), també durant aquests trimestres, de l'atenció individualitzada del monitor, per a controlar la seva postura i posició en les activitats ( que no marxi de la rotllana o del grup on estigui participant) i perquè el reforci amb tocs d'atenció per a fer-lo participar i seguir la dinàmica del grup.

• La manipulació del material és molt més bona ( ja no es fica els plàstics ni les cartolines a la boca).

• Es mostra molt més alegre i connectat a les activitats. La seva participació oral està experimentant un canvi positiu, (pràcticament nul·la en l'anterior trimestre): pronuncia 2 o 3 mots de manera intel·ligibles de l'obra de teatre i acompanya quasi la major part del temps que dura la representació, amb gestos corporals ( amb l'ajuda del monitor).

OBSERVACIONS DELS CANVIS OBSERVATS EN EL CONTEXT D'APRENENTATGE

Durant les 2 primeres sessions presencials amb els grups de teatre, he pogut observar i enregistrar algunes informacions rellevants sobre els canvis esdevinguts en el context, des del trimestre anterior.

Les primeres observacions estan relacionades amb aspectes generals del context on es desenvolupa la pràctica educativa i sobre aspectes globals del desenvolupament i aprenentatge dels grups del taller.

Aquí una mostra de les annotacions realitzades al diari personal de pràctiques:

Observa c Ions

PRIMERES REUNIONS AMB L'EDUCADORA

Durant les darreres setmanes del mes de març, he pogut reunir-me amb l'educadora que porta a terme el taller de teatre. A més de concretar els objectius que s'esperaven d'aquest segon assessorament, vam poder explicitar quins erens els objectius didàctics que la professional s'havia fixat per a aquest segon semestre.

Cal destacar com, en aquests dos trimestres, la gran majoria de les activitats i mesures que la professional porta a terme es centren en la preparació de l'obra de teatre que s'escenificarà al juny: Àngels i dimonis (en aquest enllaç podreu accedir a l'obra completa).

Aquest són els objectius que l'educadora es proposta per a aquest segon bloc del curs:

1. Desenvolupar i potenciar en els alumnes, les habilitats implicades en la preparació i el muntatge d'una obra escenificada: atenció, concentració, memorització del text, seguiment del fil de diàleg, col·locació i postura requerides en l'escenari, etc.

2. Elaborar una proposta didàctica per a millorar les habilitats socials dels alumnes a través del joc simbòlic i amb l'ajut de materials com: disfresses, pintures, joguines, etc.

3. Aconseguir una resposta comunicativa i expressiva dels alumnes, ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà de l'expressió verbal i corporal.

4. Continuar millorant l'autonomia, la comunicació oral i la iniciativa dels alumnes en les diverses activitats del taller.

   
   

OBJECTIUS DE LES FASES D'INTERVENCIÓ

Herruzo Torres PAC1 Objectius

PRESENTACIÓ I DELIMITACIÓ DE LES EXPECTATIVES DE LA INTERVENCIÓ

Benvolguts i benvolgudes al meu bloc de pràctiques. Durant aquest segon pràcticum, portaré a terme una intervenció psicopedagògica en el mateix centre en que vaig realitzar el pràcticum I: L'associació ANDI Down de Sabadell.

La proposta de treball es troba situada en el context dels tallers que l'associació porta a terme, concretament en el taller de teatre i expressió amb dos grups d'alumnes d'edats entre els 3 i 11 anys.

Es realitzarà un assessorament a l'educadora que porta el taller de teatre, per a l'atenció de les demandes d'intervenció que en va realitzar en finalitzar el pràcticum I.

En diverses reunions amb l'educadora, en finalitzar el primer pràcticum, es va explicitar la intenció de centrar l'assessorament del segon pràcticum en l'assoliment dels següents objectius:

1. Realitzar un seguiment i reajustament de les mesures d'intervenció acordades per a alguns casos concrets d'alumnes dels grups del taller de teatre i detectar noves possibles necessitats d'aquests nens i/o d'altres.

2. Detectar aquelles habilitats socials a potenciar en cadascun dels grups i implementar un conjunt de mesures per a abordar les necessitats de relació existents.

3. Aplicar la informació detectada entorn les habilitats socials dels alumnes i les seves necessitats, per a decidir la seva agrupació i col·locació en la obra de teatre de final de curs, que permeti agrupar-los entre si de manera que es potenciin, a través de la col·laboració, les necessitats de relació i comunicació de cadascun dels alumnes.

4. Atendre les possibles necessitats del grup en quant al reforç de l'atenció, la concentració i la memoritzaciói en l'obra de teatre que preparen.