CONCLUSIONS FINALS

He de destacar com, aquest segon pràcticum comptava amb unes condicions inicials molt favorables, fruit del treball iniciat al pràcticum I: d'entrada ja coneixia la fundació, els seus ideals, la seva metodologia i organització, els seus objectius, etc. A la vegada, també comptava des de l'inici, amb el marc de confiança ja crear amb l'educadora que ha rebut l'assessorament. En definitiva, aspectes corresponents a la primera pressa de contacte amb el centre i corresponents a la necessitat de conèixer i delimitar les funcions que es pretenen abordar, ja estaven definits amb anterioritat.

Aquest coneixement mutu entre educadora-entitat-psicopedagoga-alumnes-estudiant, m'ha facilitat molt el procés de negociació i d'execució del projecte, de manera que he comptat amb major temps per a confeccionar conjuntament amb l'educadora el pla de treball a seguir.

Aquest marc de coneixement mutu, ja consolidat, ha permès actuar, tant a l'educadora com a l'estudiant, amb una seguretat i confiança fortes, a l'hora de comunicar-se i explicitar els enfocaments i visions de la realitat de cadascuna.

Aquest fet m'ha permès prendre consciència de la importància que el psicopedagog/a aconsegueixi un bon clima de confiança entre aquelles individus que han de treball conjuntament i amb els quals ha de col·laborar. Tenint aquest marc de confiança i evitant que el professional que rep l'assessorament/intervenció psicopedagògica no se senti amenaçat, hi ha moltes probabilitats que el projecte encetat tingui èxit.

Un altre aspecte que destacaria seria com he pogut copsar, un cop més, els beneficis del treball en equip. La base d'aquest projecte ha estat la negociació constant, l'intercanvi de punts de vista i percepcions d'una mateixa realitat, és a dir, no ha esdevingut una transmissió de “receptes màgiques” per part de “l'expert”, ens al contrari, s'ha produit un procés de col·laboració continu entre ambdues.

Aquest aspecte el destaco especialment perquè, des de la meva pràctica com a únicam mestra de música a l'escola on treballo, el trobo a faltar i no l'havia experimentat abans. Havia llegit molt sobre els beneficis del treball en equip, sobre com es construeix el coneixement en interacció amb els altres, però mai havia participat directament d'un procés tan intens de treball conjunt per a la confecció i implementació d'un pla de treball.

Seguidament, destacaré alguns aspectes del procés d'intervenció psicopedagògica que he trobat imprescindible tenir-los presents en la pràctica professional del psicopedagog:

- Perquè el professional que rep l'assessorament o que ha realitzat la demanda d'intervenció se senti capaç i confiat per a portar a terme les mesures acordades, aquestes han de ser molt properes a tres eixos:

• Les necessitats reals dels seus alumnes/destinataris
• Les possibilitats que ofereix l'escenari educatiu en el qual es troba: recursos, disponibilitat horària, etc.
• Les possibilitats i capacitats del professional que ha d'implementar les mesures
• Les preocupacions professionals reals de professional que realitza la demanda d'intervenció

REUNIONS PER A REALITZAR LA VALORACIÓ FINAL DEL PROJECTE

En les darreres reunions, hem procedit a valorar el grau de satisfacció tant per part de l'educadora, com per part de l'estudiant, del projecte i el procés seguit. Aquesta valoració s'ha realitzat partint dels objectius que marquen la intervenció, dels objectius i de les demandes realitzades per l'educadora per a millorar la situació d'ensenyament-aprenentatge del taller de teatre. 

Valoracions Finals

COMPARACIÓ I VALORACIÓ DE LA SITUACIÓ INICIAL I FINAL

En les darreres reunions amb l'educadora, em pogut reflexionar i valorar la resposta dels alumnes, amb una mica més de perspectiva i sentit global. Partint de tota la informació recollida al llarg del procés, a través dels diferents instruments: blog, llibreta de pràctiques, graelles, annotacions dels acords de les reunions, mesures abordades, impressions, etc., hem procedit a valorar el grau d'adequació del pla de treball seguit, als objectius marcats, a les expectatives envers la intervenció i en relació amb els objectius del taller de teatre. Aquesta valoració s'ha realitzat comparant els trets definitoris que caracteritzaven el moment educatiu inicial i final, abans i després de la intervenció del segon pràcticum. Aquest anàlisi s'ha realitzat entorn als següents eixos de reflexió:

• Nivell d'atenció i concentració de l'alumne en les activitats de teatre ( en alguns alumnes, també s'ha valorat la quantitat de temps que romanen asseguts amb els altres mentre es fa una rotllana, o treball en petit grup; temps que es mantenen al lloc de treball i que no fugen per l'espai de l'aula).
• Qualitat i quantitat de la producció gestual i oral dels alumnes, mesurada a través de la preparació i assaigs de l'obra de teatre i en la resta d'activitats del taller.
• Actitud dels alumnes: nombre de participacions, moments d'iniciativa, expressió oral i gestual, etc.
• Comunicació i relacions socials dels alumnes. Quantitat i qualitat de les comunicacions entre alumnes i amb l'educadora /monitors/alumnes de pràctiques, tipus de relacions establertes ( ajuda, cooperació, diàlegs, jugar junts, etc.).
• Grau de seguretat de l'educadora en la realització de les activitats i gestió de les seves actituds davant el comportament disruptiu d'alguns alumnes

Com a resultat de la comparació entre les característiques d'ambdós moments, inicial i final, es realitza la següent valoració del progrés, que d'alguna manera, ja s'ha anat valorant al llarg de tot el procés:

D'aquesta valoració s'ha destacat la millora significativa dels alumnes en quant al temps de concentració i atenció en les diferents activitats proposades al taller. També s'especifica la necessitat de continuar amb la utilització d'algunes mesures ja iniciades (reforços visuals i treball a partir d'imatges i elements manipulatius com les disfresses i els jocs) per a aconseguir fomentar la quantitat i la qualitat de les produccions orals dels alumnes; aspecte més afectat en ambdós grups. En quant a l'actitud dels alumnes, també s'ha produït una reducció d'aquells comportaments disruptius més marcats durant el primer pràcticum. La relació entre companys, ha estat un punt fort i novedós, característic d'aquest projecte: s'ha valorat molt positivament el treball iniciat per a fomentar algunes habilitats socials en els alumnes com han sigut: la demanda d'ajuda, el compartir material, prendre iniciatives, etc.

En quant a l'actitud de l'educadora, també ha patit canvis: la professional es manifesta més segura i tranquil·la davant de la gestió de certs comportaments disruptius d'alumnes que abans, la descol·locaven. 

VALORACIÓ DE LES DARRERES MESURES

Durant les darreres sessions prèvies a l'estrena de l'obra de teatre, els nens es mostren força segurs, expressius, atents i amb una bona actitud a l'hora de realitzar l'assaig de l'obra. 

Podem apuntar com, la diversitat de mesures que s'han anat implementant al llarg del procés, per a millorar la participació oral, l'atenció, l'ajuda entre iguals, la memorització del diàleg, el tractament de les habilitats socials ja anteriorment mencionades, han contribuït a facilitar als nens l'adquisició de les habilitats i competències que l'educadora s'havia proposat entorn la preparació de l'obra.

De les darreres mesures portades a terme, en recollim els petits canvis introduïts per l'educadora en quant a la modulació de la veu durant l'obra ( ella s'encarrega d'establir un diàleg amb els alumnes, els quals li van responent al que pregunta o diu), el desplaçament per l'escena, per mantenir l'atenció d'aquells alumnes que més ho necessiten i l'establiment de contacte visual amb ells, han esdevingut mesures molt positives per al bon funcionament de l'obra. 

Els alumnes, tant d'un grup com de l'altre, en ocasions necessiten d'aquestes petites mesures per a mantenir l'atenció i la concentració. 

En quant a la potenciació de la parla i el record del text, des de fa dues sessions, la nova noia de pràctiques s'ha ofert a mostrar les imatges fetes per al reforç visual. Aquesta mesura ha esdevingut un reforç més per a la potenciació de la parla i la concentració dels nens.

IMPLEMENTACIÓ I VALORACIÓ DELS DARRERS JOCS

En les darreres sessions, s'han pogut implementar les darreres mesures d'intervenció acordades, de les quals s'ha derivat la següent valoració, construïda conjuntament entre les impressions de l'educadora i les annotacions que l'estudiant ha anat realitzant en la seva llibreta de pràctiques:

• El joc del ritual de la disfressa: En el primer grup, que els nens són més petits, el petit diàleg ha hagut de ser repetit moltes vegades a mode de model, entre monitors i educadora. En un primer moment, els alumnes senyalaven amb la mà la disfressa que volien. Davant d'aquesta resposta, l'educadora va adaptar el joc durant la seva implementació i va donar la ordre que: si no es deia el nom de cap disfressa o algun nom que la referenciés, aquella disfressa s'anava a la capsa de les disfresses i no podria tornar fins que la cridessin. Després d'aquesta ordre, i en veure que les disfresses deixaven d'estar disponibles, els alumnes van començar a esforçar-se per produïr oralment el nom de la disfressa: barret, collaret, llaç, etc. Aquesta activitat s'ha realitzat a l'inici i al final de la sessió ( durant la segona vegada que es feia, no ha calgut enviar cap disfressa a la capsa). En el segon grup, que els alumnes són més grans i presenten menys dificultats d'expressió oral, el joc ha anat molt bé i s'ha ampliat l'estructura bàsica inicialment pensada, fent que haguessin de dir alguna qualitat física de l'objecte o perquè servia.

En quant a les mesures per a fer expressiva la parla dels alumnes i fer que adquireixin confiança entorn el diàleg de l'obra de teatre, s'han portat a terme les següents mesures:

• Exercici d'associació imatge-paraula/ paraula-imatge: El primer exercici, tant en el primer grup con en el segon, està resultant molt beneficiós per a la preparació i seguretat dels alumnes en l'obra. A arrel d'anar practicant les imatges en gran grup i d'anar sentit el que signifiquen, s'ha observat un augment de la participació i de l'expressió dels alumnes durant els assaigs de l'obra. El joc de trobar la imatge a partir d'una paraula dita per un nen, finalment han sigut els monitors i l'educadora qui ha anat dient les paraules corresponent al diàleg dels nens en l'obra. Tots els nens han participat d'aquestes activitats i s'han ensortit prou bé ( en alguns casos, sobretot dels nens més petits, s'ha hagut de delimitar la cerca de la imatge entre tres i no entre totes les disponibles).

IMPLEMENTACIÓ I VALORACIÓ D'ALGUNES NOVES MESURES

En les darreres sessions de teatre, l'educadora ha portat a terme algunes de les mesures d'intervenció que vam definir, referides a la col·locació dels alumnes en l'escenari i la potenciació de les interaccions entre ells per a fomentar l'ajuda i la cooperació entre iguals.

En el següent esquema podrem observar la nova col·locació dels alumnes, en concret la recol·locació del Biel, l'Anna, en Joan i en David. 

Tant l'educadora com l'estudiant, observem petits canvis en l'actitud i el rendiment dels alumnes al voltant dels quals vam estar considerant la seva recol·locació per a potenciar la seva participació durant els assaigs. En Joan, tot i que la seva participació oral és força limitada, s'observa un canvi d'actitud: es mostra més content i atent durant el temps d'assaig. En quant a la interacció Anna- David, el canvi ha sigut molt significatiu: l'Anna ha estat molt contenta de tenir el "càrrec" d'ajudar al David i aquest s'ha mostrat content de sentir-se recolzat per l'Anna ( en ocasions l'anava mirant per veure què dèia i quins gestos feia). 

El Biel s'ha mostrat sorprès quan l'educadora li ha encarregat que cuidés del Joan i que li ajudés per fer els gestos i que estigués atent, però durant l'assaig ha estat molt pendent del Joan i en ocasions, li ha acompanyat el gest corporal. El Joan s'ha mostrat content de rebre l'atenció per part del Biel.

Tot i aquesta evolució, encara resulta necessari portar a terme la resta de mesures acordades en la darrera reunió, per a potenciar encara més, la parla d'aquests alumnes i dels grups en general.

DISSENY DE NOVES MESURES D'INTERVENCIÓ I REDEFINICIÓ D'ORGANITZACIÓ EN ESCENA

Amb les informacions extretes de les darreres observacions directes a l'aula, hem pogut construir, conjuntament amb l'educadora, una reflexió conjunta entorn les necessitats dels grups. Aquesta construcció conjunta de la realitat, ens ha permès valorar què necessiten els grups, alguns alumnes en concret i en general, la dinàmica i la metodologia d'ensenyament, per a facilitar l'aprenentatge dels alumnes i l'assoliment dels objectius didàctics marcats. 

A continuació s'expressen les necessitats detectades i les corresponents decisions i mesures d'intervenció dissenyades per a donar resposta a aquestes necessitats:

Reflexions II